L'edifici de Richard Meier
L'experiència de Richard Meier en el camp de la realització de projectes i de construcció de nous museus ha estat amplament demostrada en els molts precedents de la seva arquitectura museològica.
La seva arquitectura es basa en un racionalisme clar, amb cites als mestres del moviment modern i en particular a Le Corbusier, que combina les línies rectes amb les línies corbes en un diàleg constant entre els espais interiors i la llum exterior, que penetra a l'edifici a través de galeries i grans lluernaris.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, que s'inscriu plenament en el llenguatge meierià, és concebut com un edifici de traçat longitudinal de 120 x 35 m de base, en el qual s'hi inscriu una peça base circular que travessa verticalment les quatre plantes i a partir de la qual s'articulen les diferents zones d'exposició.
La voluntat de Meier d'integrar la llum en els projectes com a part definidora i generadora d'espais fa que la llum natural-zenital arribi a cada planta de l'edifici. Per fer possible aquesta penetració de la llum, Meier separa alguns forjats de la línia de façana. Aquest mateix concepte és el que determina l'atri, un espai a manera de galeria vertical, paral·lel a la façana principal, que filtra i reparteix la llum a les diverses zones d'exposició. Aquesta galeria vertical compleix la doble funció de comunicar els espais interiors i els exteriors, a través d'unes rampes que permeten accedir a cada planta i d'un passadís que condueix a les sales d'exposició, amb l'objectiu d'aconseguir una comunicació simbòlica entre el món interior del museu i l'espai exterior de la nova Plaça dels Àngels.
VISIONES DE SALAS DE RESERVA
(PLANTA -1)
|
|
|
|
|
|
|
VISIÓN DE PLANTAS SUPERIORES
(ILUMINACIÓN CENITAL)
|
|
|
|
|
|
|
VISIÓN DE PLANTAS SUPERIORES
(ILUMINACIÓN ARTIFICIAL)
|
|
|
|
|
